Aquests dies hem viscut una golejada històrica al camp del CE Sabadell, un 0 a 4 que de ben segur passarà a formar part de la nostra història. Però sortosament, de grans partits i golejades històriques hem viscut unes quantes més i avui volem recordar una altra que va succeir també per aquestes dates. Si aquest 23 de febrer vam fer la gesta a la Nova Creu Alta, el 20 de febrer de 1994 en un matí molt fred al Narcís Sala, la temperatura ambiental va canviar en 90 minuts.
Aquell dia la UE Sant Andreu -que anava tercer classificat a la 2ºDivisió B- volia seguir guanyant per continuar amb opcions a jugar la promoció d’ascens. El rival era el Manacor, era el cuer però anava molt necessitat de punts. El Sant Andreu va sortir amb la següent alineació: Torras, Dani Casado, Luna, Arturo, Puncho, Navarro, Roura, Puado, Juli, Gestoso i Conget. El partit va començar amb clar domini andreuenc i al minut 7 Conget va avançar al Sant Andreu i al minut 25 Navarro aconseguia el 2 a 0. Amb aquell resultat relativament normal va acabar la primera part i ningun aficionat que aquell dia va assistir al camp podia imaginar el que anava a passar en els 45 minuts que faltaven encara de la segona part.
Només començar el segon temps, en el primer control de pilota que tenia el Sant Andreu i abans d’arribar al minut 1, Roura va aconseguir el 3 a 0 i tres minuts després, Luna marcava el quart. La gent va embogir i ràpidament van començar a demanar el cinquè, i tres minuts després Sitges aconseguia la maneta pels quadribarrats. El Manacor estava totalment trencat i al minut onze Conget aconseguia el 6 a 0. La gent no parava de cridar i animar als jugadors, volien més i vuit minuts després Juli marcava el setè. El domini andreuenc era total i quatre minuts després Roura de nou aconseguia el 8 a 0. L’antic marcador del Narcís Sala que només tenia un dígit per equip era la primera vegada que mostrava el 8 en aquell estadi i el camp era ja una olla a pressió, la gent estava eufòrica i volien més, els aficionats demanaven deu gols, una cosa totalment impensable fins que novament Conget al minut 31 va aconseguir el 9 a 0, un hattrick i col·lapsar el marcador del camp arribant al seu màxim. La gent volia el desè i encara hi havia temps per aconseguir-lo, el Manacor estava totalment desesperat i llençava pilotes fora ja sense ni intenció de trenar jugades, només volien que aquell malson acabés. Els minuts passaven i la gent no parava de cridar: “otro, otro”. Quan faltaven cinc minuts per acabar el partit novament Conget feia realitat el somni dels andreuencs i aconseguia el 10 a 0 i el quart del seu compte particular.
El marcador no podia reflectir aquell resultat i la gent propera al marcador aixecava les dues mans i fins i tot un soci va agafar el cartell del número u i el del zero i va estar aguantant-los durant uns moments davant del marcador per a que l’altre gent pogués gaudir durant uns segons del veritable marcador. Aquella victòria va ser una injecció de moral per la plantilla andreuenca i superava a més la segona golejada històrica més gran de la nostra història que fins aquell moment era un 9 a 0 enfront el Tortosa la temporada 1949-50.
Jordi Petit i Gil
Grup de Recerca Històrica de la UE Sant Andreu