La UE Sant Andreu va començar a disputar els seus partits al camp que fou de l’Avenç de l’Esport, un terreny de joc de terra situat al costat de l’antic camí de Sant Andreu a Santa Coloma de Gramenet i que es va transformar en el carrer Santa Coloma a finals del segle XIX quan es va començar a urbanitzar aquell espai. La temporada 1939-40 la UE Sant Andreu guanyava la lliga de 1ª Regional Sèrie B per davant d’Europa, Hèrcules de Barcelona, Terrassa, Vic, Martinenc, Sants i Horta i ascendia a la 1ª Regional Sèrie A, categoria prèvia a la 3ª divisió i que donava una plaça per disputar per primer cop la copa, anomenada a partir d’aquell any com a Copa del Generalísimo. Aquells fets van animar a la directiva del club a realitzar la primera remodelació del seu camp.
En plena postguerra, aconseguir diners per reformar el camp anava a ser una mica difícil, per això el 12 de gener de 1940 s’acorda fer unes cartilles de 50 pessetes i tiquets de 5 pessetes perquè els socis compressin participacions i ajudessin econòmicament al club. Tot i la col·laboració desinteressada dels socis, es necessitava més ajuda i aquell mateix febrer s’incorporaven al projecte diverses constructores de Sant Andreu però tot i això no hi havia prou. Es va demanar un crèdit a un banc i empreses importants com la Hispano-Suiza o la pròpia Fabra i Coats van ajudar econòmicament. El més curiós és que l’equip de la Fabra, el CE Filatures (després Fabra i Coats) era el rival del Sant Andreu, i l’empresa, no només li va deixar diners sinó que també li va cedir el camp del Filatures per jugar mentre duressin les obres.
Tot i l’esforç econòmic de la societat andreuenca, no hi havia prou diners i es va decidir intentar que el FC Barcelona ens ajudés i renoi si ens van ajudar… Mariano Martín, l’estrella del Sant Andreu va haver de ser traspassat a l’equip blaugrana. Amb aquella venda es van poder cobrir les despeses que faltaven. El FC Barcelona sabia el que feia, Martín va aconseguir amb el Barça la copa de 1942 i la lliga de 1945, marcant a més 124 gols oficials amb els blaugranes i sent Pitxitxi de 1ª divisió la temporada 1942-43.
Les obres van costar un total de 50.000 pessetes i a més d’ampliar el camp, es va fer un aforament per a 15.000 persones amb una tribuna per a 1.400 socis. El nou estadi andreuenc es va inaugurar el 5 de maig de 1940 amb un partit contra el FC Barcelona en el que van vèncer els blaugranes per 2 a 8. Aquell estadi seria la casa de l’equip andreuenc fins a l’octubre de 1969, quan va ser enderrocat després de l’ascens del nostre equip a 2ª Divisió. Per poder donar cabuda als nous socis i adaptar-se a la categoria, es va iniciar la construcció del Narcís Sala, inaugurat el 1970.
Jordi Petit i Gil, historiador del Grup de Recera Històrica de la UE Sant Andreu.
Font: Recerca feta per l’elaboració del llibre del Centenari de la UE Sant Andreu (2009).