La temporada 1920-21 va ser una de les més importants de la nostra història, L’Avenç del Sport jugava a Primera B (la 2a divisió catalana) i n’era l’actual campió (havia guanyat el campionat de 1919-20 tot i que havia perdut la promoció d’ascens a Primera A. Aquell any els avencistes tenien com a objectiu l’ascens i per aconseguir-lo s’havia d’enfrontar al campionat contra: Badalona, Júpiter, Terrassa, CE Sants i Martinenc. L’onze de gala d’aquell el conformaven: Marcet, Planas, Casanovas, Roca, Gularons, Sellarés, Vilar, Bordas, Carapuig, Coca i Cabrera que eren coneguts i temuts per tots els equips de la categoria.
Els de Sant Andreu van disputar un campionat que va fregar la perfecció, els partits es comptaven per victòries i amb la retirada per desqualificació del Terrassa (per no presentar-se a un partit) i el Sants (per retirar-se d’un partit sense acabar-lo), els andreuencs es van proclamar novament campions de Primera B aquest cop al camp del Júpiter tres jornades abans d’acabar la lliga i que era molt tenint en compte que la lliga només tenia sis equips. Al final del campionat, L’Avenç va aconseguir 10 victòries en 10 partits.
El destí va voler repetir la promoció de la temporada anterior i novament l’Espanya havia quedat cuer de Primera A i novament es veuria les cares amb L’Avenç que havia tornat a proclamar-se campió. L’any anterior en una promoció molt igualada l’Espanya va aconseguir la permanència però aquell cop els avencistes tenien encara millor equip que l’any anterior i a més durant la temporada s’havien jugat un parell d’amistosos contra l’Espanya que s’havien guanyat fàcilment. Però les promocions eren diferents, L’Avenç ho sabia per l’experiència de l’any anterior i ara la feina de tot un any es decidia de nou en 2 partits. El 20 de febrer es trobaren al camp de l’Europa els dos equips per jugar l’anada de la promoció i L’Avenç va presentar la seva alineació de gala: Marcet, Planas, Casanovas, Roca, Gularons, Sellarés, Vilar, Bordas, Carapuig, Coca i Cabrera. El partit va començar amb molt nerviosisme per part dels dos equips però els minuts anaven passant i l’Espanya agafava el domini del partit tot i que no tenia encert cara gol. De cop, una internada del avencista Coca aconseguia fer un perillós xut a porta que Pallejà, el porter hispà rebutjava tot i que la pilota acabava als peus de Carapuig que aconseguia marcar el primer gol del partit per L’Avenç. La primera part acabava amb aquell resultat i a la represa els avencistes començaren a pressionar més davant de la desesperació dels rojos de l’Espanya que tenien la pressió d’haver de remuntar el partit tot i que finalment Bordas i Vilar per L’Avenç aconseguien 2 gols més que sentenciaven el partit amb un contundent 0 a 3.
El 27 de febrer al camp de l’Internacional es va jugar el partit definitiu on novament L’Avenç va jugar amb l’equip de gala. Aquest cop des del primer moment el partit va ser molt igualat, acabant la primera part amb empat a zero. A la segona part l’Espanya es va llençar en tromba a l’atac per intentar marcar i el partit va ser molt emocionant i dur ja que els avencistes van intentar frenar de totes les maneres possibles els atacs hispans però en un batibull format davant de la porteria hispana, Cabrera va ser capaç de xutar i marcar un nou gol pels avencistes i a partir d’aquell moment l’Espanya es va enfonsar. L’Avenç acabava guanyant el partit per 0 a 1 i aconseguien l’ascens a Primera A, la màxima categoria del futbol català.
Jordi Petit i Gil. Membre del Grup de Recerca Històrica de la UE Sant Andreu.