La UE Sant Andreu, a més de ser un equip històric del futbol català també ho és com a equip que ha disputat moltes promocions d’ascens. Fins a la remodelació del campionat de lliga amb la supressió del campionat de Catalunya el 1940, a les categories inferiors, un cop l’equip es proclamava campió de grup disputava una fase final amb els campions dels altres grups i el campió disputava una promoció d’ascens amb l’equip que havia de baixar de la categoria superior. De les primeres promocions que havien disputat Avenç del Sport i Andreuenc en sabíem poca cosa, de l’Andreuenc gairebé res i de l’Avenç, tothom coneixia l’ascens de la temporada 1920-21, però més que per la promoció d’ascens, la gent coneixia el fet perquè es van quedar a un pas de proclamar-se campions de Catalunya i obtenir una plaça per a jugar la Copa del Rei Alfons XIII, malauradament, el FC Barcelona en el partit de desempat ens van derrotar.
Aquest any, amb motiu del Centenari de la fusió dels dos clubs l’1 d’agost de 1925, el Grup de Recerca Històrica de la UE Sant Andreu va realitzar la continuació del Llibre del Centenari i des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias s’està preparant per a desembre un llibre que repassarà els primers anys de futbol al poble de Sant Andreu on es recolliran tots els equips que van existir entre el període que va de 1899 a 1940 i on a més de moltes sorpreses es repassarà detalladament la història de l’Andreuenc i l’Avenç del Sport, gràcies a la recerca realitzada per aquest nou llibre, avui volem parlar de les promocions realitzades per aquests dos equips.
La primera promoció que van jugar la UE Sant Andreu va ser la temporada 1917-18 tot i que malauradament no va ser d’ascens sinó de descens. L’Avenç del Sport i el Júpiter (últims classificats) van jugar-se disputar la plaça de promoció de descens que finalment es van endur els martinencs per 4 a 3. D’aquesta manera, els avencistes es van haver de jugar conservar la Primera B amb un equip que pujava amb força des de Segona Categoria, el CE Europa. Els europeistes van derrotar a l’Avenç per un contundent 3 a 0 però finalment, la desaparició de l’Universitari va permetre a l’Avenç conservar la categoria.
La temporada següent (1918-19) va ser l’Andreuenc l’afortunat de jugar una promoció i aquest cop sí que va ser d’ascens. Els quadribarrats -campions de Segona Categoria- van jugar la promoció d’ascens contra el Terrassa, últim classificat de Primera B. Malauradament, els egarencs van derrotar als nostres i l’Andreuenc es va quedar a les portes de jugar a la segona divisió del futbol català.
L’any 1919-20 va ser de nou l’Avenç qui mitjançant una promoció va intentar assaltar la màxima categoria del futbol català però el seu rival, l’Espanya va aconseguir conservar la categoria i deixar als avencistes amb la mel als llavis. L’Avenç del Sport, lluny de defallir, ho va tornar a intentar la temporada següent i aquell cop, novament contra l’Espanya, l’Avenç va derrotar als hispans per un contundent 0 a 3 i 1 a 0, aconseguint el seu segon ascens a la Primera A, la màxima categoria del futbol català.
L’Andreuenc va tenir una nova oportunitat d’ascens la temporada 1922-23, va quedar primer del seu grup però a la lligueta de la fase final prèvia a disputar la promoció d’ascens va quedar eliminat en no quedar classificat en primera posició. El campió va ser l’Iluro de Mataró que va disputar la promoció enfront el Gràcia SC (nou nom que va rebre l’Espanya) i que va acabant conservant la categoria. Aquella mateixa temporada, l’Avenç també va jugar una promoció, però va ser de descens, els avencistes últims de la Primera Categoria A es van enfrontar al FC Martinenc (campió de Primera B) i els Martinencs van aconseguir l’ascens després d’empatar a 1 al camp del carrer de Santa Coloma i guanyar per la mínima (1-0) al seu terreny de joc.
A partir de 1925, la UE Sant Andreu ja va anar continuant disputant promocions d’ascens però això ja és una altra història…
Jordi Petit – Membre del Grup de Recerca de la Història de la UE Sant Andreu.