L’ultim partit amb la quadribarrada abans del franquisme

En plena guerra civil, la UE Sant Andreu va haver de canviar el seu nom, la revolta anticlerical no veia amb bons ulls els noms de sant i l’antic poble de Sant Andreu de Palomar va canviar el seu nom pel d’Harmonia de Palomar i l’equip de futbol recuperava el seu nom antic, Avenç del Sport.

El 28 d’agost de 1938 tot i que amb molts problemes, havia acabat la Lliga Catalana amb la victòria del FC Barcelona. Una lliga de 10 equips que va acabar incompleta, ja que no es van jugar les 18 jornades. Els blaugranes i el Júpiter van aconseguir jugar 17 partits, l’Avenç del Sport (3è classificat) en va jugar 16, però el Manresa per exemple, només va poder jugar 2 partits. Davant d’aquella situació tan inestable, no es podia jugar un campionat en l’àmbit regional i la ciutat de Barcelona va decidir pel campionat de la temporada 38-39 jugar una competició en l’àmbit barceloní.

El 30 d’octubre de 1938, mentre en el front de l’Ebre l’exèrcit franquista començava la contraofensiva final que acabaria malauradament enfonsant les defenses republicanes, a Barcelona la vida continuava. Tot i els continus bombardejos aeris i la situació cada cop més desesperada, el futbol era una manera d’oblidar per una estona tots aquells problemes i començava així la Copa Barcelona. Els 8 equips que la van disputar eren: FC Barcelona, RCE Espanyol, CE Europa, Avenç del Sport, Júpiter, Sants, Martinenc i Gràcia.

L’Avenç del Sport va començar amb una derrota al primer partit per 3 a 2 amb l’Espanyol i, tot i que les notícies que arribaven del front no eren bones, durant les següents setmanes es va disputar la competició amb una certa normalitat. El 16 de novembre s’enfonsava el front de l’Ebre i les tropes franquistes començaren a avançar ràpidament cap a l’interior de Catalunya. L’Any Nou de 1939 començava amb la victòria de l’Avenç contra el Sants per 5 a 2 a la desena jornada del campionat, però la situació ja era molt complicada, la derrota a la guerra era inevitable. El 15 de gener, amb centenars de soldats abandonant les seves posicions i marxant cap a la frontera francesa, l’Avenç va disputar la dotzena jornada del campionat contra el Gràcia en el què anava a ser –sense saber-ho encara- el seu últim partit amb la samarreta quadribarrada. Els andreuencs es van imposar 3 a 4 mentre que al vespre arribava la notícia de la caiguda de Tarragona i Reus en mans dels feixistes. Faltaven dues jornades per acabar la lliga i aquella jornada l’Europa s’havia proclamat matemàticament campió de la competició. El dia 22 de gener s’havien d’enfrontar els andreuencs amb el Júpiter, però les tropes franquistes estaven a 20 quilòmetres de Barcelona i la gent ja no estava per a futbol. El pànic s’estenia per la ciutat i es va donar oficialment per acabada la competició tenint ja campió. El 26 de gener entraven les tropes franquistes per la Diagonal i Barcelona queia en mans dels Nacionals, la guerra tenia els dies comptats.

Les competicions futbolístiques ja no van tornar fins acabada la guerra, el 30 d’abril de 1939 el San Andrés (que havia recuperat el seu nom, però castellanitzat) va tornar a jugar, però ja seria sense la quadribarrada. La nova equipació andreuenca seria una samarreta blanca i pantaló negre, l’escut seria canviat i ja no hi hauria quatre barres, ens acompanyaria a partir d’aquell moment una bandera espanyola que no vam treure fins al 2005.

Jordi Petit i Gil, historiador del Grup de Recera Històrica de la UE Sant Andreu.

Fons: Grup de Recerca Històrica de la UE Sant Andreu