El passat desembre el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias va presentar el llibre “El Futbol a Sant Andreu de Palomar. Dels orígens al Campionat de Catalunya (1899-1940)”. D’aquest llibre hem recuperat una curiosa i poc coneguda història que ara relatem
aquí.
Franz Platko va arribar a Barcelona el desembre de 1922 per jugar uns amistosos entre el seu equip, el MTK Budapest i el FC Barcelona. El jugador va causar sensació i els blaugranes estaven interessats en fitxar-lo però el 15 de març de 1923 saltava la sorpresa i un directiu de L’Avenç del Sport anunciava el seu fitxatge. Per què els andreuencs van aconseguir aquesta fita?
Aquella no era la primera vegada que Platko trepitjava Sant Andreu de Palomar, el proclamat millor futbolista del campionat hongarès de 1917 amb el Vasas SC va deixar l’equip el 1918 i com molts altres joves hongaresos va marxar a l’estranger per buscar-se una vida millor segurament degut a la situació política del seu país. Platko va arribar a Sant Andreu i va començar a treballar de mecànic a la Hispano – Suïssa i sembla ser que va alternar aquella feina amb la de jugar a la porteria de L’Avenç en alguns partits amistosos ja que no tenia fitxa. Cap a finals de 1920 amb una situació més estable a Hongria, Platko va decidir marxar tot i que sembla que va acabar a la capital austríaca jugant al Viena AF i després d’una curta etapa al Sparta de Praga, va fitxar pel MTK Budapest on va començar a despuntar. La Federació hongaresa l’havia prohibit jugar amb la selecció nacional perquè havia jugat amb l’Sparta de Praga, l’equip d’un país enemic i Platko molest, tenia ganes de canviar d’aires. Davant d’aquella oportunitat, el vicepresident de L’Avenç, Lluís Montell va contactar amb ell gràcies a uns hongaresos que treballaven a una fundició a Sant Andreu i que el coneixien. Platko es cartejava amb Montell i van arribar a un acord, vindria a Barcelona per a ser entrenador de L’Avenç per una fitxa de 5.000 pessetes, un treball de mecànic i un sou mensual de 500 pessetes. Però per aquell mateix temps, la Federació hongaresa -que volia disputar els Jocs Olímpics de París de 1924- li va aixecar la sanció i aleshores va aparèixer el FC Barcelona per convèncer al jugador d’anar al
club blaugrana, fet que es va anunciar finalment el 24 de maig i que va acabar costant una forta discussió entre Lluís Montell i Joan Gamper tal i com recordava el propi Montell en una entrevista:
“Mis disgustos me costó. Vino Platko llorando, porque al llegar aquí, un hermano suyo y elementos del Barcelona fueron con cantos de sirena… Yo no quise ponerme mal con el chico. Acepté un partido en San Andrés, con el Barcelona completo, garantizando una taquilla mínima de quince mil pesetas y se jugó el partido que al efectuar la liquidación, dejaba una cifra pendiente que me costó
gran trabajo cobrar, porque la junta del Barcelona dimitió a la semana siguiente, creo que por un incidente federativo. De todos modos, yo me las tuve con Ricardo Cabot, porque él firmaba al pie del documento… y tuvieron que pagar una peseta encima de otra.” (1)
L’afer Platko va portar cua i la premsa del moment li va fer una entrevista on es parlava de la relació entre Platko i L’Avenç:
———————————
(1) El Mundo Deportivo (28 d’abril de 1963). Pàg. 9. El partit del que parlava Lluís Montell es va disputar el 29 de juny de 1923 amb victòria blaugrana (0-1). Ricardo Cabot havia estat directiu del Barcelona i quan va dimitir va passar a ser president de la Federació Catalana, Lluís Montell -que ja se les havia tingut amb Gamper- no va tenir problemes en tenir-se les també amb ell.
“…he anat a trobar en Platko. Estava a Sant Andreu, passejant pels defores del camp de l’Avenç, com aquell que té por que el vegin. […] En Platko està mig esverat; creu que som de l’Avenç i que anem a recriminar la seva conducta. No; el que volem, és fer-li una interviu. Al saber això respira fort, com si s’hagués tret un pes de sobre […] tu havies dit que anaves d’entrenador a l’Avenç i els has fet el salt amb una elegància, que serà tot lo hongaresa que vulguis, però que…
– Es que jo estic seleccionat per anar a jugar l’Olimpíada l’any que ve amb Hongria, i si em quedava d’entrenador amb els de l’Avenç, no hauria estat prou entrenat […]
– I com és que ja parles el català?
– Es que jo, més que hongarès, sóc català; havia treballat un grapat d’anys a la Hispano i per això me’n anava amb els de Sant Andreu.” (2)
Sense l’entrenador esperat, L’Avenç del Sport que havia quedat últim de la 1a Categoria del Campionat de Catalunya va acabar perdent la promoció de permanència contra el FC Martinenc i va baixar de categoria.
Jordi Petit i Gil
Membre del Grup de Recerca Històrica de la UE Sant Andreu