Avui volem recordar un dels jugadors que més anys va jugar a l’Avenç del Sport, conegut en els seus inicis com a ‘Carpi’ i posteriorment com a Sala. En una casa del carrer Santa Coloma, just al costat del que després seria el camp que el veuria créixer com a jugador, a l’espai que avui ocupa el bloc de pisos que hi ha darrere de la tribuna del Narcís Sala va néixer el 1893 Policarpi Sala i Fortuny.
Com a jugador va començar a l’infantil d’un equip anomenat Tarsis, però en quant es va fundar l’Avenç va passar a jugar al seu infantil del qual va sortir ràpidament per anar a jugar al tercer equip, alternant ja amb el segon, on va acabar jugant entre 1913 i 1915. La falta de documentació de l’època ens permet saber que ja jugava al nostre club el 25 d’octubre de 1914 quan va jugar dos partits del campionat de Catalunya, el primer amb el 3r equip de l’Avenç contra el 3r del FC Barcelona, al que va guanyar 2 a 0 amb un gol seu i posteriorment aquell mateix dia va jugar amb el 2n equip contra el 2n del FC Barcelona perdent per 5 a 0. Amb 17 anys va debutar al primer equip de l’Avenç d’extrem esquerre. El primer partit que hem trobat d’ell va ser el 30 de maig de 1915 en un amistós al camp del Martinenc on vam guanyar 0 a 4. Carpi encara era jugador del segon equip, però ja anava provant amb el 1r. La temporada 1915-16 va passar a formar part definitivament del primer equip i va participar en el partit inaugural de la temporada el 3 d’octubre de 1915 al camp del Terrassa contra l’Atlètic Sabadell amb victòria andreuenca per 0 a 4. El seu primer gol en el primer equip que tenim documentat (falten malauradament moltes dades) data del 9 de gener de 1916 en un amistós contra el Terrassa on es va guanyar per 2 a 1 i en lliga, el primer que ens consta data del 4 de març de 1917 contra el Mercantil amb una victòria per 6 a 1.
A l’Avenç va estar jugant durant l’època daurada del club on va disputar tres campionats de 1a categoria (la màxima divisió del futbol català) el 1916, 1922 i 1923 i aconseguint dues lligues del grup B (2ª divisió) el 1920 i 1921. En aquella època l’Avenç va fer diverses gires per Galícia, Andalusia i el País Valencià i era convidat a molts tornejos d’estiu. Segons els escrits de l’època, era un jugador que dominava molt bé la pilota. “Hàbil, dominador a la perfecció dels dribblings i amb un fort xut condició per la qual és temible per fer gols. Segur amb les passades, procura sempre desmarcar-se donant molt que fer als contraris”. Però no tot era positiu, els diaris del moment també deien que: “En algun partit es mostra apàtic quan veu que la victòria del club contrari és segura. Tot i que si està la sort al revés, llavors mostra tot el que és capaç i no és poc”.
Alternava la feina de jugador amb el treball a Can Sacaries, una petita empresa de tint de robes ubicada al torrent (actual carrer Parellada), propietat de Sacaries Carrer i vinculada a la Fabra i Coats. Casat el 1923 amb Maria Guinart, una noia de Santa Coloma de Gramenet, van anar a viure al carrer Peronel·la, prop de la seva feina. Un cop va penjar les botes, en Carpi no va voler de deixar del tot el futbol i va estar un temps fent d’àrbitre, de linier i ja de nou al club de massatgista del primer equip per acabar finalment com a empleat del club.
A inicis dels anys 50 va arribar a ser president de la Penya Font, un grup de joves futbolistes que somiaven a despuntar i acabar jugant al Sant Andreu. La Penya estava situada al bar Folch, seu social també del Sant Andreu i ell va ser el president de la penya fins al 1969. Un cop jubilat de tintorer, va continuar sent empleat del club i anant al Sant Andreu fins al 1974 quan ens va deixar a l’edat de 81 anys.
Jordi Petit i Gil.
Grup de Recerca Històrica de la UE Sant Andreu.