L’any 1934 un jugador del Sant Andreu va aconseguir una fita mai més igualada a la història del nostre club, marcar 6 gols en un partit. Aquell jugador era en Blay, jugador de l’equip quadribarrat des de finals de la temporada 1933-34 i fins a la 1934-35.
Malauradament poc en sabem d’en Blay, tot i que no és una època de la qual no tinguem informació, d’aquest jugador casualment en sabem poc. El febrer de 1934 el davanter va ser fitxat del US Gràcia de la 1º Categoria Amateur (dues categories per sota). La UE Sant Andreu que jugava a la Segona Categoria Preferent havia quedat en 2a posició al campionat de lliga i es jugava en aquell moment l’ascens a Primera –la màxima categoria del futbol català- en una fase final contra el Sants, Martinenc, Terrassa, Manresa i Iluro Mataró. L’11 de febrer de 1934 debutava justament contra els mataronins al camp del carrer Santa Coloma amb una contundent derrota per 0 a 6. Blay venia per marcar gols i no va decebre perquè set dies després contra el Martinenc -tot i la nova derrota per 4 a 2- Blai va ser l’encarregat de marcat els dos gols andreuencs. Però aquella fase d’ascens seria un fracàs, Blai va aconseguir un nou gol contra el Sants a la derrota (2-3) a casa i un altre amb l’empat a 1 contra el Terrassa. Tot i els 3 gols en 7 partits, la seva arribada no va evitar el desastre i finalment els quadribarrats van acabar últims amb només 4 punts. Fins acabar la temporada el Sant Andreu va jugar diversos partits amistosos i tot i que no tenim totes les alineacions, sabem que almenys va disputar 12 partits més i va aconseguir 12 gols.
El nou campionat va començar el 24 de setembre i Blay ja va marcar 1 dels 4 gols de la victòria contra el Reus. El 21 d’octubre 2 gols més contra el Martinenc (5-1). L’11 de novembre un nou gol per fer que el Sant Andreu guanyés al camp del Santboià (2-3). Set dies després un nou gol seu ajudà als quadribarrats a guanyar al Martinenc a domicili (1-2) i el 25 de novembre el Sant Andreu jugava a casa l’últim partit de lliga i havien de guanyar per assegurar-se de nou el passi a la fase final que permetria als andreuencs intentar tornar a ascendir a la Primera Categoria. El rival era el Noia CE de Sant Sadurní, penúltim classificat i allà es va produir la gran fita, el Sant Andreu va escombrar als de l’Alt Penedès per un contundent 12-1 amb 6 gols de Blai, 2 de Piñeiro, 2 de Treviño, 1 d’Úbeda i 1 del defensa Sanz. El diari Xut! comentava a la seva crònica: “Una dotzena! Posi-me’n una dotzena, va dir la “Noia”, i el Sant Andreu li omplí el cabacet. En Blai sol, n’aconseguí mitja dotzena. En Llop, el porter, va acabar que s’ofegava i no tenia prous braços per aguantar el xàfec”.
Amb aquella victòria el Sant Andreu va acabar 2n i va disputar novament la fase d’ascens contra 9 equips més. Malauradament tot i el millor paper que la temporada anterior i els 14 gols que va aconseguir Blai en els 18 partits disputats, el Sant Andreu va acabar 5è amb 19 punts i es va quedar novament sense l’ascens. El 2 de juny de 1934 contra l’Horta Blai jugava el seu últim partit com andreuenc ja que aleshores va marxar al Llevant FC de València per 6.500 pessetes on va prosseguir la seva carrera futbolística.
La seva gesta no ha estat superada des d’aleshores però cal tenir en compte que és difícil de superar. En les estadístiques del Campionat de Catalunya –tot i que falten algunes dades- tenim com a màxims realitzadors en un sol partit amb 9 gols a Joan Gamper (1901) en el 13-0 contra el Franco-Espanyol i Paulino Alcántara (1916) en el 13-2 contra el Català; amb 8 gols novament Gamper (1903) en el 12-1 contra l’Internacional; amb 7 Carles Comalada (1913) en el 10-1 contra el Casual SC i Vicente Martínez (1917) en el 12-1 contra el Badalona i ja després amb 6 gols trobem a Sagi- Barba (1920), Samitier (1924), Piera (1925) i Blai (1934) entre d’altres.
Jordi Petit i Gil
Grup de Recerca Històrica de la UE Sant Andreu.